Referéndum independència Catalunya Arenys de Munt

Documents d’interès “El pacto del túnel de Vallvidrera”

MIQUEL NOGUER – Barcelona – 14/07/2009 (El Pais) “http://www.elpais.com/”

Veinte llamadas entre Zapatero, Montilla y la dirección de ERC cerraron el acuerdo

“Presidente, tenemos un problema de primer orden”. Joan Puigcercós y Joan Ridao no se anduvieron con rodeos el pasado viernes ante José Montilla en el Palau de la Generalitat. La suya no era una advertencia cualquiera. Hacía ya más de 12 horas desde las primeras noticias de acuerdo entre el Gobierno y la Generalitat por la financiación y Esquerra seguía amenazando con descolgarse con todas sus consecuencias. “Fue el momento más crítico”, admiten fuentes de la negociación.
De poco sirvieron los argumentos del cuarto asistente a la reunión, el consejero Antoni Castells, quien recordó que el tripartito se había plantado ya dos veces ante un mal acuerdo. A ERC no le bastaban los 3.400 millones que garantizaba el pacto cerrado el jueves entre el consejero y la ministra Elena Salgado. Puigcercós y Joan Ridao necesitaban exhibir a su militancia un acuerdo con 3.800 millones, el compromiso que habían adquirido públicamente los republicanos. Una vez más, el tripartito se asomaba al abismo.
Pero las cosas comenzaron a enderezarse la misma noche del viernes. Otra reunión en el Palau de la Generalitat, esta vez en el despacho del presidente, sirvió para que Montilla y Castells accedieran a la petición de ERC de negociar por su cuenta con el Gobierno algunos flecos del acuerdo. Había poco que perder, debieron de pensar. Por eso el propio Montilla descolgó el teléfono para pedir a José Luis Rodríguez Zapatero consideración hacia ERC. Después cenó en la casa dels Canonges con sus dos hombres de confianza en el PSC: Miquel Iceta y José Zaragoza. Una cena frugal, a la espera de resultados.
Éstos llegaron antes de lo previsto. Poco antes de las once de la noche, Joan Ridao, de camino a casa, recibía una primera llamada al móvil mientras cruzaba con su coche los túneles de Vallvidrera. Era la ministra Salgado. Y estaba dispuesta a negociar. Ridao paró el coche en el peaje para hablar más tranquilamente. “En esta primera llamada la cifra subió ya unas decenas de millones”, aseguran fuentes republicanas. Había margen para el acuerdo. Ridao y Salgado, que siempre han presumido de tener buena relación, quedaron para seguir hablando el sábado. “A primera hora te llamo”, dijo Salgado. “¿A primera hora madrileña?” le inquirió un Ridao acostumbrado a la impuntualidad de la capital. “A las nueve; hora montañera”. Y así fue.
En el móvil de Ridao y en los teléfonos de la sede de ERC constan una veintena de llamadas entre la ministra y la dirección republicana durante la jornada del sábado. Fue maratoniano. También hubo dos contactos con José Luis Rodríguez Zapatero. Fue él quien propuso incrementar en 50 millones la cifra en virtud de la realidad bilingüe de Cataluña. Y la cifra fue subiendo, aun a costa de que parte del dinero extra estuviera fuera del modelo. Así, se pactó una partida de 370 millones para transportes metropolitanos y para nuevos convoyes de Cercanías. El modelo del Estatuto no habla de estos conceptos, pero lo importante para ERC era sumar.
Buena prueba de que las cosas funcionaban fue que el PSC se atreviera el sábado por la tarde a exhibir a bombo y platillo las cifras de un acuerdo que el día antes el tripartito insistía en desmentir. El riesgo de un no de ERC, fatal para la financiación, letal para el tripartito, comenzaba a desvanecerse. Miquel Iceta hizo política de bisturí ante los periodistas. “Las cifras pueden estar sujetas a alguna variación”. Las calculadoras seguían echando humo en ERC. El sábado por la noche, Zapatero y Montilla hablan de nuevo. El enésimo ajuste en el modelo hace más digerible el pacto para ERC. El sí republicano era un hecho y sólo faltaba la ratificación de su ejecutiva. Acababan las 48 horas del tripartito en las que éste se asomó al abismo.

Documents d’interès “”La minoría más rentable”

“La minoría más rentable”, Fernando Ónega (La Vanguardia, 14/07/09)

“Por segunda vez en pocos años, quiero felicitar a Esquerra Republicana. ¡Dios, qué bien lo hacen, cuánta rentabilidad obtienen de sus votos, cuánta capacidad de influencia demuestran! Con sólo tres escaños en el Congreso de los Diputados y presencia decisiva, pero secundaria, en el Govern y el Parlament, han podido decir al final de la pelea financiera: “Hemos plantado cara al Estado y hemos ganado”. En diez mil militantes y seiscientos mil votos en las urnas, han hecho temblar el nuevo sistema de financiación, han tenido en vilo al país, han irritado a los presidentes de otras comunidades y, al dar su visto bueno al modelo, han permitido respirar a los gobiernos catalán y español. Han sido como Juan Carlos Ferrero en esta Copa Davis de los dineros públicos. No me digáis que no es para felicitarlos.”

Documents d’interès “Gent d’Esquerra, gent d’ordre”

13/07/09 03:00 – josep m. Pasqual “http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/60426.html“

Es poden fer moltes lectures sobre quins han estat el plantejament, la trama i el desenllaç de l’episodi del finançament aquesta primera vegada que governen alhora a Madrid el PSOE i a Catalunya el tripartit, però des de l’òptica independentista només hi ha una única lectura possible a fer: ERC ha estat decisiva i cap altra formació parlamentària o extraparlamentària ha pogut forçar un model per al finançament de Catalunya millor per als pròxims anys.
Ja sabem que per a l’independentisme no hi ha altra solució financera que la independència mateixa (lliure disposició de la totalitat dels recursos), i també sabem que per a l’independentisme no hi ha altra solució política que la independència mateixa (la sobirania recaient en el poble de Catalunya), però una cosa és el projecte i una altra la realitat, i la realitat és que hi ha un independentisme en el govern de la Generalitat i al Parlament que no és majoritari, i, per tant, només pot ponderar la conjuntura. En aquest context, es tractava d’obtenir la major rendibilitat a partir de la força existent. I s’ha aconseguit.
No s’ha aconseguit tant per la quantitat de milers de milions obtinguda ni pel model acordat (tot i que també), sinó per quelcom infinitament més important: el PSOE i el PSC no s’han pogut presentar davant de la població com els propietaris en règim de monopoli del sistema de finançament (com aquells que poden fer i desfer, d’acord amb la seva agenda i el seu interès), sinó que han depès de la decisió d’ERC, abans de donar un model per fet. Ni tan sols el PP a nivell estatal, amb tota la seva força, ha condicionat tant el govern espanyol com ERC. Òbviament, la funció d’un partit independentista no és condicionar el govern espanyol, però si es forma part de les institucions espanyoles, cal obtenir-ne el màxim rendiment: el millor estatut i el millor finançament (en cas contrari, la lògica passaria per restar al marge de les institucions espanyoles, entenent que tant la Generalitat com l’Estatut i el finançament són part de la legalitat vigent espanyola).
Es tractava de demostrar que la repartidora de bitllets no és monopoli del govern espanyol de torn (PSOE o PP), sinó que CiU al seu moment o ERC actualment en tenen la clau. I això s’ha aconseguit. Ni Zapatero, ni Salgado (Solbes va saltar), ni Montilla podien fer res sense ERC. I ERC s’ha mostrat com un partit d’ordre (el finançament acordat no és el millor, però el que té de millor és gràcies a ERC: aquest és el missatge).

Un pas mes per a aconseguir la llibertat dels països catalans

El grup d’Esquerra presenta al ple del ajuntament de Móra la Nova la moció a favor del dret a decidir. I es aprovada amb els vots a favor d’Esquerra i Convergència i Unió i l’abstenció de Innova-PSC.

MOCIÓ A FAVOR DEL DRET A DECIDIR

Entre els objectius dels electes locals d’Esquerra Republicana de Catalunya es troba el d’emplaçar activament al conjunt de governs locals i al Parlament de Catalunya per tal que es duguin a terme les iniciatives necessàries per tal que es reconegui institucionalment el dret del poble català a decidir lliurement el seu futur.

Així mateix el Parlament de Catalunya ha declarat en més d’una ocasió que el poble de Catalunya no renuncia a exercir el dret d’autodeterminació, com a exemple la resolució adoptada el 12 de desembre de 1989 on es manifestà que s’acatava el marc institucional vigent però que això no significava la renúncia del poble català al dret a l’autodeterminació. Igualment l’any 1998 el Parlament ratificava el dret del poble català a determinar lliurement el seu futur com a poble, en pau, i democràcia.

És evident que l’actual marc jurídic vigent suposa una limitació a les nostres aspiracions de llibertat col•lectiva, i es també cada cop més palès que són més els sectors socials que reclamen la necessitat d’avançar democràticament cap al lliure exercici del dret a decidir.

Fruit d’aquesta creixent preocupació de la societat catalana, des del Govern de la Generalitat de Catalunya, s’ha impulsat la Llei de Consultes Populars, una llei que tot i les seves limitacions, imposades per la rígida legislació espanyola, ens permet avançar cap a l’objectiu final que és permetre la consulta a la ciutadania de Catalunya d’aquells temes que siguin del seu interès.

Així doncs entenem que l’objectiu que es pretén amb la Llei coincideix plenament amb la finalitat de poder exercir el dret a decidir, respectant el marc jurídic existent i com un exercici eminentment cívic i democràtic.

Qualsevol altra iniciativa encaminada a exercir el dret a decidir que no sigui per les vies legalment previstes està destinada a fracassar amb el conseqüent sentiment de frustració sobre la ciutadania i per tant fent un flac favor a l’objectiu final. Cal caminar amb pas ferm però segur per evitar entrebancs innecessaris que només fan que afeblir els nostres posicionaments polítics.

Per tot l’anteriorment exposat,

Al Ple de l’ajuntament de Móra la Nova es proposa, si s’escau l’adopció dels següents ACORDS

Primer.- Demanar al Parlament de Catalunya que tramiti amb la màxima celeritat el projecte de llei de Consultes Populars per via de referèndum, per tal que el Govern de la Generalitat i els ajuntaments disposem d’una llei que ens doni cobertura per a la celebració de consultes populars.

Segon.- Demanar als grups parlamentaris presents al Parlament de Catalunya que esmercin tots els esforços per fer possible l’aprovació de la Llei amb el màxim consens, i que aquesta llei esdevingui un símbol de la unitat dels partits polítics en la defensa d’un principi democràtic bàsic en qualsevol societat com és del dret a decidir.

Tercer.- Trametre una còpia dels presents acords al President del Parlament de Catalunya i als diferents grups parlamentaris amb representació al Parlament de Catalunya

Visca Catalunya lliure.

Milers de persones reclamen un ‘Acte de Sobirania’ al Parlament de Catalunya

Entre dues i tres mil persones han marxat aquest dissabte per Barcelona convocats pel grup Acte de Sobirania per reclamar als parlamentaris del Principat que explicitin si estan disposats, o no, a impulsar un procés de reconstrucció nacional per aconseguir la plena sobirania. Allà els han rebut vuit diputats d’ERC i dos de CiU, a qui els manifestants han titllat de “botiflers” mentre els tiraven en cara que la setmana passada votessin contra l’admissió de la ILP que promovia un referèndum d’autodeterminació pel setembre de 2010. Els diputats d’ERC han signat el document de l’entitat Acte de Sobirania i s’han compromès “a treballar per la independència”. Els dos de CiU en canvi han rebutjat signar-lo perquè asseguren que ara “és el moment de la via estatutària”.

L’acte ha tingut el seu inici a l’Arc del Triomf, on els convocats s’hi han reunit a les 5 de la tarda. Hi havia organitzades diverses activitats musicals, i s’hi ha llegit el manifest que denuncia que l’Estatut del Principat és “una vergonya” i cal “tombar-lo”, ja que com a marc legal “no admet avenços en la construcció nacional”. Des d’allà s’han dirigit posteriorment al Parlament de Catalunya, on hi han arribat cap a les 7 del vespre.

Junqueras al debat sobre Europa del programa 59 segons

Aviat arribarà la TDT que permetrà la recepció de més canals de televisió

Com sabeu aviat arribarà la TDT que permetrà la recepció de més canals de televisió. Curiosament, l’arribada d’aquesta tècnica en lloc de proporcionar que les principals televisions en català es vegin a tot el territori lingüístic farà que cada cop quedin més empetitides i sense possibilitat d’anar més lluny de l’àmbit autonòmic o local.
En efecte, ja sabem que la reciprocitat en la recepció de canals entre Catalunya i el País Valencià és gairebé impossible en aquests moments. A Catalunya del Nord tallen les televisions del Principat. Els acords entre Catalunya i les Balears seran de mínims i de la Franja de Ponent no se n’ocupa gairebé ningú.
Davant d’aquest panorama cal reaccionar ràpidament. En els pròxims mesos ens hi juguem molt. Necessitem un espai televisiu propi en català si no volem ser un poble i una llengua residual.
És per això que XARXA DE CONSUMIDORS AMB LLENGUA engega aquesta campanya, tot esperant la vostra col·laboració. Es tracta d’enviar una carta al ministre d’Indústria, Turisme i Comerç d’Espanya perquè ell en té la clau tècnica. D’altra banda, creiem que l’Estat no pot rentar-se les mans com si no tingués cap responsabilitat en aquest tema de les televisions en català, sinó que ha de col.laborar en l’esforç de les autonomies.

Si us plau entreu a:http://www.indexcat.cat/somdeumilions/campanya.htm

Acte central de campanya per a les eleccions europees 2009 a Tortosa

El proper divendres, 22 de maig, a les 20.00 h i al pavelló de fires de Tortosa (av.de Remolins, s/n), tindrà lloc l’acte central de campanya per a les eleccions europees 2009.
En l’acte hi intervindran Oriol Junqueras, candidat al Parlament europeu; Joan Ridao, president d’Esquerra Republicana de Catalunya, i Josep Maria Sáez, candidat per les Terres de l’Ebre al Parlament europeu, entre altres dirigents d’Esquerra al territori.

La nova organització territorial de Catalunya: la vegueria de l’Ebre

El passat divendres dia 8 de maig a la Seu d’Esquerra a Móra la Nova  hi va haver la conferència sobre “La nova organització territorial de Catalunya: la vegueria de l’Ebre”, a càrrec de Carles Pasqual

Diferents fragments de vídeo de la conferencia:

done

done

done