El conseller Jordi Ausàs presenta la Xarxa Oberta a les Terres de l’Ebre, que suposa una inversió de més de 68 milions d’euros al territori


En aquesta fase inicial es connectaran amb fibra òptica 52 municipis i 297 seus de la Generalitat a les comarques ebrenques, a més de 44 municipis i 399 seus a la resta del territori.

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha presentat el projecte Xarxa Oberta a les Terres de l’Ebre, el passat, divendres, 24 de setembre. Va estar acompanyat pel secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch; el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Josep Lluís Salvadó, i el director dels serveis territorials de Governació, Carles Pasqual.

La Xarxa Oberta connectarà les seus corporatives de la Generalitat i els municipis de Catalunya, habilitant un punt de presència de fibra en dependències municipals.

Es desplegarà inicialment a totes les seus i municipis de les Terres de l’Ebre i a la resta de seus de Catalunya amb infraestructura disponible, amb un total de 696 edificis i 95 municipis connectats. Els resultats d’aquest desplegament inicial determinaran com es desenvolupa la resta del projecte, que el farà extensiu a la resta de seus de la Generalitat i municipis de Catalunya.

En aquest primer desplegament a les comarques de l’Ebre, la Xarxa Oberta connectarà 52 municipis i 297 seus corporatives de la Generalitat, que inclouen centres docents, equipaments sanitaris, edificis judicials, centres administratius i altresseus públiques. Pel que fa a la resta del territori, es connectaran 44 municipis i 399 seus corporatives.

La inversió prevista per realitzar-ho és de 68 milions d’euros.

Més i millors serveis a la ciutadania.

Durant la seva intervenció, el conseller Jordi Ausàs ha destacat l’aposta de Governació “per desplegar xarxes de nova generació que puguin satisfer la demanda creixent d’ample de banda de les administracions públiques, un pas endavant necessari per oferir més i millors serveis a la ciutadania”. “Amb la connexió amb fibra òptica es podran millorar serveis, especialment als camps de la salut, l’educació, la seguretat i la justícia”, ha remarcat.

El conseller Jordi Ausàs també ha volgut destacar la importància que la fase inicial es desenvolupi a les Terres de l’Ebre: “El Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta seran les primeres quatre comarques amb totes les seves seus corporatives connectades, i els seus ciutadans seran els primers en comprovar les millores que es notaran al seu dia a dia, millores quan vagin al metge o en l’aprenentatge dels nens a l’escola”.

Optimització de temps i recursos La Xarxa Oberta prestarà els serveis de connectivitat a les seus actuals i futures.

L’excedent d’ample de banda servirà per la prestació de serveis al mercat majorista, en els termes determinats per la Direcció General de la Competència de la Comissió Europea. Un cop finalitzat el contracte de concessió, de 20 anys de durada, l’empresa explotadora posarà la Xarxa a disposició de la Generalitat.

La Xarxa Oberta permet incrementar l’eficiència i la productivitat del sector públic, gràcies a les possibilitats que ofereix l’ample de banda de la fibra òptica. Per exemple, en l’àmbit de la salut es potenciarà el diagnòstic especialitzat a distància i la telediagnosi, amb el conseqüent estalvi en desplaçaments de personal i optimització de temps i recursos material i humans. També es podrà estalviar en l’àmbit de la justícia amb la generalització de les declaracions per videoconferència, que sovint necessiten de desplaçaments de personal públic. S’augmentarà també l’eficiència en el tractament de grans volums d’informació.

En l’àmbit de la seguretat, permetrà estalviar recursos humans i materials amb les bases de dades unificades i consultables dels cosses de seguretat. I en educació, la informatització definitiva de les aules no es podrà dur a terme sense la connectivitat que ofereix la fibra òptica. D’altra banda, a tota l’administració pública en general, el gran ample de banda potenciarà i farà més segurs els tràmits electrònics, com la tramesa de documentació i les connexions interadministratives, a més de facilitar al màxim la relació entre la Generalitat i els ajuntaments.

Advertisements

One response to “El conseller Jordi Ausàs presenta la Xarxa Oberta a les Terres de l’Ebre, que suposa una inversió de més de 68 milions d’euros al territori

  1. Francesc Morata Montané

    AGBOGBLISHIE

    Agbogbloshie és una localitat de Ghana on es troba un dels més grans abocadors de brossa electrònica del món. Allí, molts infants, es mouen entre les escombraries recuperant coure, alumini i altres materials, però a canvi s’exposen als efectes de materials tòxics com el plom i el cadmi. Allí tot està contaminat: la terra, l’aire, les aigües, però gràcies a aquesta activitat poden portar uns diners a seva casa. El quilogram de coure es paga a un euro i l’alumini, l’acer o el llautó a la meitat. D’alguna manera es compleix el proverbi napolità que resa: “A monnezza è ricchezza” (“la merda és or”). I deu ser així. Amb la merda, la brossa, les escombraries, els plàstics, les escòries de fundició, les restes d’hidrocarburs, els electrodomèstics espatllats… es poden fer grans negocis. Sinó que ho preguntin als caps del crim organitzat que, segons LEGAMBIENTE, van guanyar més de 20.500 milions d’euros l’any passat. Els destinataris d’aquestes grans quantitats de tones de residus de tota mena, moltes perfectament reciclables, però fer-ho resulta més car que llençar-les on sigui, són països pobres, països més permissius en aquestes qüestions o totes dues coses al mateix temps: Costa d’Ivori, Ghana, Nigèria, Somàlia, Pakistan… . Es calcula que cada any surten d’Europa quasi 7 milions de tones d’equips electrònics en desús amb destí desconegut, però també altres residus molt més perillosos que acaben en terra ferma o són abocats directament al mar. En aquest moment, Europa és el principal exportador de brossa als països pobres i a canvi, importa recursos naturals i mà d’obra barata. I aquí, a les nostres terres, pot donar-se un fenomen semblant?
    En primer lloc, convindria fer una valoració de les terres de l’Ebre i de la comarca de la Ribera d’Ebre, en concret a nivell econòmic. Aquesta comarca lidera la possibilitat d’acollir diferents abocadors de tota mena. Des de que funcionen els dos grups nuclears d’Ascó, els municipis del seu entorn han perdut un 22% de població, Ascó 18hab/any i el seu polígon industrial està pràcticament buit. Però si avaluem el PIB, la Ribera d’Ebre té les millors xifres de Catalunya, però el percentatge de població que viu en condicions de pobresa a dia d’avui ja supera el 20%. Conseqüència d’aquest PIB tant elevat, els milions d’euros que haurien d’arribar com ajuts europeus passen de llarg. Si ens traslladem a la província de Córdoba, a l’àrea dels municipis de l’entorn de El Cabril, dipòsit de residus radioactius de baixa i mitjana activitat, la situació és la mateixa. Des de 1989 s’han perdut més de 3170 habitants i de les 119 persones que hi treballen, només 20 són dels pobles afectats.
    Però malgrat aquestes dades tant significatives que demostren que la indústria nuclear ha aportat minsos beneficis, quan ho ha fet, als territoris que l’han acollit, l’Ajuntament convergent d’Ascó, amb el seu Alcalde al capdavant, el senyor Rafael Vidal, recolzat pel gerent reusenc de l’AMAC, el senyor Marià Vila d’Abadal i pel president de la Cambra de Comerç de Reus, el senyor Isaac Sanromà i alguns càrrecs electes, s’encaparren en postular aquesta població com a ferma candidata a rebre les més de 6.700 tones de brossa radioactiva d’alta activitat, la més perillosa de totes, a canvi de crear uns centenars de llocs de treball mentre durin les obres del MTC, sense importar-los-hi el més mínim els llocs de treball vinculats a l’agricultura, el turisme o altres activitats que es destruiran o que no es crearan si existeix aquesta instal•lació. I el més greu es el cas omís que fan al parlament de Catalunya que per dues vegades s’ha posicionat contrari a aquesta instal•lació a terres catalanes i també a les resolucions de consells comarcals, ajuntament, diputacions, associacions, altres cambres de comerç, entitats, col•legis, instituts i desenes de milers de persones.
    Ben a prop d’Ascó, a la veïna Terra Alta, l’Ajuntament convergent del Pinell de Brai i les empreses PUIGFEL S.A., PÀNDOLS S.A. i SUMINISTROS DE ARCILLAS S.A., acorden portar al seu terme municipal més de 6 milions de tones de residus sòlids urbans de l’àrea metropolitana de Barcelona, unes 800 tones diàries en els pròxims 25-30 anys. A canvi, l’ajuntament rebrà 2 euros per tona. És més barat portar aquestes escombraries al Pinell que soterrar-les a les proximitats de Barcelona? Els nens de Ghana guanyen més d’1 euro al dia.
    Un altre exemple d’aquest monocultiu econòmic que ens ve a sobre el proporciona l’Ajuntament de Riba-Roja d’Ebre, amb el seu alcalde socialista, el senyor Aparicio i l’empresa URBASER que signen el desembre de 2008 un conveni, el del Pinell té data de novembre del mateix any, casualitat?, per acollir també uns 6 milions de tones com les del pobre terraltí.
    Aquesta via dels abocadors no és una novetat. A l’abocador clausurat de Tivissa, el seguí el macroabocador interprovincial, no intercomarcal, de Tivissa – Móra la Nova, en mans privades, portat a terme de forma temerària i irresponsable a sobre de l’aqüífer més important de la Ribera d’Ebre segons un informe de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua), redactat en aquella època. Ni els Ajuntaments convergents de Tivissa o de Móra la Nova posaren cap inconvenient, més aviat, al contrari.
    A Flix, els fangs tòxics generats per l’activitat d’ERCROS, també tindran el seu abocador propi. Aquests residus no es portaran a l’àrea metropolitana de Barcelona i l’empresa responsable de la seva generació no amollarà un cèntim pels treballs de descontaminació i gestió dels residus del pantà de Flix. FECSA-ENDESA, Iberdrola…, que han generat els residus nuclears i s’han omplert les butxaques, tampoc.
    Com als països pobres, les Terres de l’Ebre, poden rebre les deixalles dels països rics. Com als països pobres, s’emporten els seus recursos naturals, en aquest cas l’aigua i les poblacions del Baix Camp i del Tarragonès tenen un creixement espectacular: Tarragona, Reus, Salou, Cambrils, Port Aventura i, a canvi, ni una sola proposta seriosa per garantir el Cabal Ecològic de l’Ebre que asseguri la supervivència del delta i de la seva gent. Ben al contrari, un canal Xerta-Sènia, una política de concessions de nous regadius completament desquiciada i a la Terra Alta, una densitat de parcs eòlics que desborda tot lo raonable.
    En fi, “A monnezza è ricchezza”, inclús a Agbogbloshie o a les Terres de l’Ebre, però les 6.700 tones de brossa nuclear d’alta activitat suposaran 1,11 euros d’ajuda de l’Estat durant els propers 60 anys, si aquest no es tira enrere. Segons el Ministerio de Industria, Ascó rebrà 6 milions d’euros de compensació. En comparació guanya més el nen de Ghana, on està el Tercer Món?

    Francesc Morata i Montané.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s