DECLARACIÓ IDEÓLOGICA D’ERC de Móra la Nova

RESUM DE LA DECLARACIÓ IDEOLÒGICA D’ERC INTRODUCCIÓ

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) és una organització política socialment d’esquerra i nacionalment catalana, que defineix els seus postulats polítics bàsics en la seva Declaració Ideològica, aprovada al seu 19 Congres Nacional celebrat el 1993. S’estructura en tres àmbits, els que donen nom a l’organització: Esquerra (compromís social), República (compromís cívic) i Catalunya (compromís nacional).

 

ESQUERRA
Com a partit d’esquerres, ERC vol acabar amb les injustícies socials i els desequilibris econòmics, tot propiciant un repartiment de la riquesa i l’accés a l’Estat del Benestar a la totalitat de la població. L’obtenció d’aquesta fita s’ha de fer concertadament amb els diversos agents socials, dins un Marc Català de Relacions laborals articulat amb el mundial.
Sense perdre la iniciativa privada en el mercat, el treball ha d’esdevenir una forma de realització de l’individu, amb seguretat, amb plena ocupació i un salari digne. Alhora, s’han d’incorporar totes les noves aplicacions de la societat electrònica i del coneixement en tots els aspectes de la vida quotidiana, per afavorir una major productivitat i un millor benestar del treballador.
El progrés econòmic i social ha de ser compatible amb la salut de les persones i del medi ambient. Una nova cultura productiva i d’utilització dels recursos (aigua, energia, matèries primes, etc.) ha de garantir un desenvolupament sostenible, en pro de tots els habitants i espècies biològiques del planeta, i de les generacions futures.

REPUBLICA
Els drets bàsics de la persona s’emmarquen dins del concepte de ciutadania republicana. Els drets individuals són inalienables, per això s’ha d’educar en valors cívics i en un entorn laic per a garantir el respecte entre totes les persones. Dona o home, heterosexual o homosexual, nascut aquí o a fora, amb creences o sense creences, tots tenim els mateixos drets i deures, tot esdevenint ciutadans actius i responsables. La ciutadania no sols s’ha d’adquirir per naixement en el territori o per l’origen dels pares, sinó també per la voluntat d’integrar-se en la societat d’a­collida.
Per a poder garantir aquests drets i preservar l’interès general, es precisa de la democràcia, bastida en una autèntica separació entre els tres poders: legislatiu, executiu i judicial. Les eleccions han de ser a partir del vot proporcional i directe. Ha de regir un model ètic de política, a on es primin els interessos col·lectius enfront els particulars, s’on s’eradiquin la violència, la corrupció i l’especulació en l’acció privada o pública.
Tot i que la societat també es vertebra a través de les diferents organitzacions socials, la base del sistema democràtic resideix en els partits polítics. El model democràtic ha de permetre la interacció activa amb els ciutadans a través de plebiscits o les iniciatives legislatives populars, juntament amb les eleccions periòdiques. La transparència i l’agilitat en la gestió, la informació veraç i l’apropament al ciutadà a través del principi de subsidiarietat són claus per al bon funcionament d’un govern. És més, sempre s’ha de garantir la solidaritat i la tolerància, la defensa de la diversitat cultural, de la participació enfront el dirigisme i de l’emancipació de les persones en tots els aspectes, comptant també amb el dret a l’objecció de consciència i a la desobediència civil.

CATALUNYA (PAISOS CATALANS)
La nació és la comunitat de persones vinculades per territori, història, tradicions, cultura, llengua, economia, amb consciència d’aquests vincles i voluntat d’afirmar-los i de fer-los respectar. La identitat catalana, articulada a partir d’aquests paràmetres, respon a aquesta definició de nació. Els Països Catalans, actualment, són una de les moltes nacions sense estat en una Europa en què les fronteres no responen a la realitat nacional que la integra.
Els drets individuals no són complets si els drets col·lectius no són reconeguts i respectats, per això, per raons democràtiques, el reconeixement dels drets nacionals és la condició imprescindible per a l’assoliment ple de les llibertats individuals i col·lectives i del progrés social. Cap nació o estat aliè, ni cap instància jurídica superior, té facultat per decidir per una altra nació, per això el poble català reclama l’exercici del dret a l’autodeterminació de forma pacífica i democràtica. A més, la consecució de la República catalana és un imperatiu fonamental, ja que el dret internacional fa que no es reconegui cap subjecte de tal dret, cap organització territorial, que no siguin els estats sobirans.
L’objectiu d’esdevenir un estat sobirà és el de cohesionar el país en tots els seus aspectes i poder decidir ella sola les seves interdependències amb altres societats. Amb plena llibertat, es pretén una cooperació solidària entre totes les cultures en peu d’igualtat per evitar l’hegemonia d’unes sobre les altres. A més, es treballarà en comú per la pau i la lluita contra tot tipus de violència, física o estructural. Això s’aconseguirà amb una progressiva desmilitarització i desnuclearització del món, la implantació de la negociació diplomàtica com a via per a solucionar conflictes i la fi del comerç d’armament.